Nirvana
La Deb havia anat a comprar menjar al Mercadona de la cantonada. Havia comprat un 50% i havia robat la resta. Des que l'Al va deixar el pis, no li havia anat gaire bé. Havia de fer-se càrrec tota sola de l'hipoteca i esclar, no en tenia ni cinc. Passava gana per poder mantenir un pis de 60 metres quadrats. Què fàcil seria vendre'l i ja està. Però en realitat mantenir-lo tal i com estava li suposava l'última oportunitat de recuperar el seu xicot.
Amuntegava a poc a poc les bosses del supermercat a sobre la taula del menjador. De la seva jaqueta treia llaunes de tonyina, xocolata negra, un pot d'olives, un de mantega i una llauna d'anxoves. Per contra, havia comprat pa de motlle, una ampolla de suc, tomàquets i 500 grams de pernil dolç. Tot això li havia de durar fins dilluns que ve.
Es va preparar una llesca de pa sucat amb oli i un farcellet de pernil dolç. Només soparia això, i potser es permetria el luxe de menjar-se una de les pomes - o mitja - que li havia portat sa mare el cap de setmana passat.
Després es va posar a mirar la tele una estona i del cansament que duïa a sobre, es va quedar estadornida en uns segons. El pas a la publicitat del canal que estava mirant, amb un cop de volum inesperat, la va despertar de sobte. Preferia romandre dormida que ser espectadora de la crua realitat.
El mirall del seu lavabo era el típic, baratet, que tenia amagat un armari. La Deb s'hi va acostar i va obrir-lo amb cert nerviosisme. Dins hi havia els dos respalls de dents. El de l'Al molt més sec, se l'havia deixat. Va agafar els dos respalls de dents i els va trencar amb l'esperança de realitzar un ritus budhú, però semblava que allò no havia provocat cap efecte.
La Deb mai havia entès perquè la gent decidia matar-se amb "quatre pastilles". L'experiència és un grau. Ara entenia que podia tractar-se d'una mort molt més dolça que penjar-se d'un arbre o disparar una pistola. L'únic problema que trobava és que quan el còctel de Tranquimazín i Rubifén feia efecte, la gola s'assecava massa. La sensació de sentir baixar la saliva fins els pulmons i no poder frenar-la era un pèl incòmode, però en general "ets sents molt millor", es deia a ella mateixa. Nirvana.
Amuntegava a poc a poc les bosses del supermercat a sobre la taula del menjador. De la seva jaqueta treia llaunes de tonyina, xocolata negra, un pot d'olives, un de mantega i una llauna d'anxoves. Per contra, havia comprat pa de motlle, una ampolla de suc, tomàquets i 500 grams de pernil dolç. Tot això li havia de durar fins dilluns que ve.
Es va preparar una llesca de pa sucat amb oli i un farcellet de pernil dolç. Només soparia això, i potser es permetria el luxe de menjar-se una de les pomes - o mitja - que li havia portat sa mare el cap de setmana passat.
Després es va posar a mirar la tele una estona i del cansament que duïa a sobre, es va quedar estadornida en uns segons. El pas a la publicitat del canal que estava mirant, amb un cop de volum inesperat, la va despertar de sobte. Preferia romandre dormida que ser espectadora de la crua realitat.
El mirall del seu lavabo era el típic, baratet, que tenia amagat un armari. La Deb s'hi va acostar i va obrir-lo amb cert nerviosisme. Dins hi havia els dos respalls de dents. El de l'Al molt més sec, se l'havia deixat. Va agafar els dos respalls de dents i els va trencar amb l'esperança de realitzar un ritus budhú, però semblava que allò no havia provocat cap efecte.
La Deb mai havia entès perquè la gent decidia matar-se amb "quatre pastilles". L'experiència és un grau. Ara entenia que podia tractar-se d'una mort molt més dolça que penjar-se d'un arbre o disparar una pistola. L'únic problema que trobava és que quan el còctel de Tranquimazín i Rubifén feia efecte, la gola s'assecava massa. La sensació de sentir baixar la saliva fins els pulmons i no poder frenar-la era un pèl incòmode, però en general "ets sents molt millor", es deia a ella mateixa. Nirvana.
enviat per algoritmiagressiva a la/es
18:49
|
0 comentaris
