Sis mesos després

L'Hospital General pot arribar a ser còmode - pensava sovint el Ger - comparat amb d'altres, aquest barrejava habitacions àmplies i tranquil·les amb un regust dels anys anys 80. El Ger es dirigia a la segona planta. La Màica estudiava infermeria a la universitat associada de l'hospital i li havia demanat que anés a buscar-la cap a les cinc de la tarda. Al final del passadís la va veure amb la resta de companys de classe. A mesura que el Ger avançava pel passadís s'adonava que els infermers reien de valent. Havia tingut temps de passar pel quiosc a comprar i llegir-se El periódico i semblava que avui tenia un dia més de llibertat condicional. Ni rastre del seu crim. "Tot està ben lligat".

- Ei Ger! Has vincut massa d'hora, si no són ni les cinc encara. - El va saludar rient mentre la resta del grup callava de cop.

- Pensava que trigaria més a la feina. - Mentre, es guardava la clau del cotxe a la butxaca. - Bé com ha anat avui? A qui us heu cardat?

- Molt graciós, avui, només hem fet visites a la segona planta. Aquí només hi ha els convalescents de trauma. Comprovem si milloren, si empitjoren o si se'n van a la merda.

- I què quantes baixes n'heu tingut?

- Ha estat a punt de caure del llit - reia - un noi de 25 anys que hi ha a l'habitació sis, la resta, per sort, mejoran progresadamente. - Va respondre la Màica amb enuig.

- Voldràs dir, progresan adecuadamente. - Li va respondre sense embuts el Ger.

- Sempre estem igual. - Va aprofitar per presentar a la resta de col·legues el Ger - Nois i noies aquest és el meu xicot, el Gervasi Montada. Si li caeiu bé, us deixarà que li digueu Ger. - I la resta van esclatar en una rialla forçada.

- Encantat - Va correspondre el Ger - Màica, has acabat, tenim pressa que no arribem a Barcelona.

Tots dos es van fer un petó i van deixar el grup enrera.

- Mira Ger, aquest és el noi del que parlàvem abans. Ara dorm. - Va senyalar la Maica des del passadís. L'habitació número 6, la 206 en realitat, estava amb els llums apagats i des del passadís el Ger només copsava les cames de l'inquil·lí malalt.

- Què li ha passat? - Li va preguntar a la Màica gairebé xiuxejant.

- Va caure d'un tercer pis a finals d'octubre. Es veu que ha recuperat la memòria però no ha volgut confessar si el van empènyer o es va llençar deliberadament. Bé, potser no ho recorda i ja està. - En acabar la frase va agafar del braç al Ger per continuar passadís avall. Però només es va quedar amb un intent d'estrabada, perquè el seu xicot s'havia quedat glaçat.

- I, perdona, com, com es, es diu - Li tremolava la veu, hi ha moltes coses que no cal cercar resposta.

- No ho sé. Va marxem, que la seva família deu ser per aquí i potser els incomodem. Va Ger!

- Sí, nem-hi.

El rígor li havia canviat del tot al Ger. "Tot està ben lligat" pensava i repensava. Qualsevol altre delinqüent del seu tipus hagués agafat el primer avió a Laos i hagués desaparegut del mapa. Però en el fons, si es complien les seves prediccions, tenia una segona oportunitat per prendre de nou la flama. Benvolgut Ger, val més que siguem conseqüents amb els nostres actes, qui sap si la vida ens donarà una nova oportunitat de trobar-nos a nosaltres mateixos.